El maig del 2015, una majoria dels votants de Torres optaren per apartar al PP del govern municipal, com en molts altres municipis i institucions valencianes. A pesar de ser el popular el partit més votat i obtindre 3 regidors, Compromís i PSPV-PSOE obtenien dos regidors cada un. Els valencianistes superaven en vots als socialistes per primera vegada, que presentaven un cap de llista (Rafael Gil) que havia sigut en la legislatura anterior número 2 de la llista del PP. Durant les negociacions, l’actual representant socialista (Vicente Cabo, número dos de la llista), es va negar de manera airada a votar a Compromís i va manifestar que abans deixaria que governara de nou el PP.
El col·lectiu local de Compromís, en un acte de responsabilitat per acomplir la voluntat de canvi que havien manifestat els votants, finalment va optar per donar el seu vot a Rafael Gil, en un acord qie incloïa la realització d’una auditoria i un funcionament en equip que als pocs mesos mesos es va demostrar impossible per l’actitud personalista i sectària del fins fa poc alcalde i el seu company socialista. Ens vam equivocar. I ho sentim molt, sobretot pel que ha suposat de descrèdit per a Torres Torres anar de boca en boca per tot Espanya.
I també perquè s’havia perdut una oportunitat de governar el poble d’una manera diferent, més oberta a la participació i a les necessitats de totes i tots els habitants del municipi. Per això, uns mesos abans de la sorpresa de la detenció de l’alcalde les dos regidores de Compromís ja havien dimitit de l’equip de govern, vist que els regidors socialistes feien i desfeien sense consultar amb ningú, desautoritzaven les regidores de Compromís en decisions ja preses sense tornar a discutir els temes i, en definitiva, manaven com si ells sols tingueren la majoria absoluta.
Ara que tornem a elegir l’alcalde (o alcaldessa) del poble, Compromís reclama allò que és lògic i de justícia, que ja ho era fa tres anys: liderar una opció majoritària d’esquerres amb la força de la majoria dels vots de la ciutadania de Torres Torres. No podrà ser, segurament, perquè interessos personals i les inacabables lluites internes del PSOE ho impediran. I el PP tornarà a l’alcaldia. Ho sentim, Torres Torres.
Esperem que l’any que ve persones sensates i altruistes de tots els costats siguen capaces d’arribar a acords i treballar per tota la ciutadania. I que el poble de Torres Torres siga conegut en positiu. Per nosaltres, la gent de Compromís, no quedarà.
